Translate

dijous, 14 de maig del 2015

Manifest Institut Joan Fuster



«El claustre de l’institut Barri Besòs, després de reunir-se arran dels fets esdevinguts a l’institut Joan Fuster, vol manifestar:
La comunitat educativa del nostre centre vol mostrar el seu rebuig a situacions de violència que, en aquest cas, han causat la mort d’un professor de ciències socials i ferides de diversa gravetat a dos professors i dos alumnes. Abans de res, volem expressar el nostre dolor i la nostra solidaritat amb totes les víctimes, especialment amb la família del company mort.
Així mateix, volem fer evident el nostre malestar en el tractament dels fets: ni les declaracions institucionals, tot menystenint la difícil situació per la que passa l’ensenyament del país, ni la forma escollida pels poders públics a l’hora d’expressar el condol, no considerem que hagin estat les més adients davant la gravetat del que s’ha esdevingut.
Com a professionals de l’educació, volem palesar les moltes mancances a les quals no podem donar resposta per la falta de recursos adients (humans, materials, normatius i jurídics). És per això que, de bell nou, reclamem a les autoritats competents les polítiques socials i educatives que disposin els recursos necessaris a fi de facilitar la convivència a les aules. Amb recursos necessaris volem dir:
1. Disminuir les altes ràtios a les aules a fi de poder escoltar, atendre i treballar adequadament amb els nostres alumnes.
2. Incrementar les hores dedicades a les tutories, de tal manera que ens permetin d’esmerçar una atenció més personalitzada.
3. Millorar el funcionament de les diferents institucions pel que pertoca a l’àmbit de la salut mental infantil i juvenil (reducció de les llistes d’espera, major celeritat en el tractament dels casos…)
4. Incrementar el nombre de professionals necessaris a fi de prevenir, detectar a temps i tractar de forma avinent les diferents conductes de risc de l’alumnat.
5. Augmentar i agilitzar la coordinació entre els diferents agents implicats, atès que treballar amb eficàcia és la clau per evitar que una situació potencialment conflictiva es pugui resoldre a temps i de manera satisfactòria.
És evident que totes aquestes demandes no es poden satisfer sense els recursos econòmics necessaris; i, d’altra banda, creiem que són imprescindibles per oferir al nostre alumnat l’ensenyament de qualitat al qual tenen dret.
Pensem que en bona mesura ens correspon a nosaltres, els docents, com a element axial de la comunitat educativa que som, vetllar pel bon funcionament dels centres educatius i denunciar, sempre que calgui, les mancances que puguin afectar-ne la seva qualitat, però no oblidem que en aquesta tasca tots hi tenim la nostra part de responsabilitat, des de les famílies a les institucions polítiques de l’àmbit de l’ensenyament.
Només així, entre tots, cadascú des del seu àmbit d’actuació, serem capaços de construir un sistema educatiu que doni resposta a les necessitats dels nostres alumnes, que contribueixi a desenvolupar les seves aptituds i, sobretot, que els formi com a persones i ciutadans responsables en vistes al futur. En definitiva, un sistema educatiu que mai més hagi de lamentar un fet tan greu com és la mort d’un professor en mans d’un alumne.
Si no garantim l’accés a un ensenyament de qualitat a tots els nostres infants i adolescents, malmetrem el sentit de la paraula democràcia. Si no aturem el desgast a què hem sotmès l’ensenyament públic, només tindrem gregarisme, immobilisme, i, al capdavall, misèria generalitzada. Ara que l’equitat, pel que sembla, ha esdevingut la nova divisa del Departament, seria de desitjar que actuï en conseqüència.»
Claustre de l’Institut Barri Besòs

divendres, 8 de maig del 2015

“A l’escola, alegria més curiositat és igual a aprenentatge”

Mercè Conangla, escriptora, psicòloga, cofundadora de la Fundació Àmbit  i cocreadora del concepte d' Ecologia Emocional.


Per descarregar l'entrevista clickar aquí
Entrevista del  diari ARA del dia 20/04/2015