El rap de Educar con Co-razón.

Aprendre de per vida

Article Punt Avui 18-07-15

ENRIC ROCA CASAS

L'aprenentatge al llarg de la vida és un concepte que en els darrers anys ha envaït, no només la literatura pedagògica sinó que s'ha incorporat en la majoria d'àmbits socials, comunicatius i normatius amb molta facilitat. La raó és senzilla: qui nega avui dia la necessitat que, com a ciutadans, hem de seguir formant-nos durant tota la vida? I això per a ser competents en l'àmbit laboral, però, també, per a ser-ho davant els múltiples canvis que contínuament es van produint a nivell tecnològic, social, axiològic, informacional, etc. Aprenem durant tota la vida perquè aquesta és la nostra naturalesa. Els cervells humans estan programats per a no deixar d'aprendre. Encara més: fent-ho invertim en altes cotes de longevitat i en el propi benestar psíquic i físic. Romandre permanentment oberts a l'aprenentatge, i estar disposats a compartir allò que aprenem amb els altres, és el motor de la nostra supervivència com a espècie.

I si aquest és un procés ancestral reconegut, a què respon l'emergència i reivindicació del concepte actual d'aprendre al llarg de la vida? L'escolarització obligatòria, amb l'extensió de l'educació secundària i superior, ha comportat, en moltes societats, relacionar els processos educatius essencials amb allò que les escoles, instituts o universitats fan. I què és el que fan? Bàsicament, instituir un ensenyament curricular prescrit per les forces socials, polítiques, econòmiques, gremials, etc. que ostenten el poder institucional en un determinat moment històric. Tanmateix, l'aprenentatge humà va molt més enllà del que es produeix –i amb un èxit relatiu– com a resultat d'un ensenyament planificat i esdevingut curricular.

Si ara pren força la idea que aprendre i formar-se de forma permanent és una tasca vital, no forçosament escolaritzada, i que constitueix un dels drets humans per a reivindicar, potser sigui perquè ja ens hem adonat de les limitacions que comporten els processos d'aprenentatge institucionalitzats. Els aspectes autènticament rellevants per a una persona, per a ser apresos al llarg de tota la seva vida, ni hi caben ni es poden acomodar als formats propis dels sistemes educatius. Ara vivim en un món on el coneixement ja no pertany a les institucions educatives, sinó que es troba en xarxa i en accés lliure –a condició que hom tingui els mitjans materials i competencials que li permetin analitzar els continguts de forma crítica. Situats en aquest nou escenari és lògic que els sistemes escolars i universitaris tradicionals entrin en una profunda crisi.

Precisament, accedir a més altes cotes d'educació ens ha permès prendre consciència del valor de l'aprenentatge permanent. I per això, ara els ciutadans no reclamaran només una escola per als seus fills, o un títol universitari, sinó que reivindicaran el dret i l'oportunitat per a seguir formant-se –també com a adults– en tot allò que vulguin, o necessitin, al llarg de la vida. Aquestes noves demandes transformaran els nostres sistemes educatius, flexibilitzant les seves funcions seleccionadores que comporten, actualment, excloure una significativa part de la població –sovint la més vulnerable– de l'oportunitat de continuar aprenent. A canvi de garantir el dret a la formació al llarg de la vida, les institucions podrien demanar als ciutadans que assumissin el deure d'ensenyar i compartir amb tots els seus conciutadans els aprenentatges que permanentment anessin adquirint. Això comportaria una autèntica revolució educativa.

Els aspectes autènticament rellevants per a una persona, per a ser apresos al llarg de tota la seva vida, ni hi caben ni es poden acomodar als formats propis dels sistemes educatius

EDUCAR ALIMENTANDO LAS ALAS Y LOS PIES

“Un educador ha de saber que su labor más fundamental es la de ayudar a desarrollar las alas de la imaginación y de la creatividad, para que sus hijos o alumnos puedan volar allí a donde su corazón les guíe, teniendo siempre la mayor de las perspectivas.
También ha de enseñar a caminar sobre la tierra con el corazón abierto, sin herir al niño que deberá seguir dando vida al adulto. Para ello tiene que nutrir con ternura su mirada, que es la forma de mostrar que la luz de nuestro corazón puede hacer grande lo más pequeño”

Fuente: La Danza de la Vida . Carlos Gonzalez

Instituto de Sils, Girona: educación inclusiva con proyectos, sin asignaturas ni timbres

El Instituto de Sils en Girona es uno entre los cada vez más centros públicos que predican con el ejemplo una enseñanza alternativa sin asignaturas ni timbres: abierta, inclusiva e innovadora, encaminada a eliminar los exámenes como instrumento de clasificación, para utilizarlos como un indicador más para orientar a los alumnos.

Es un IES en el que el trabajo por proyectos está consolidado (aunque digan que aún queda mucho por recorrer), pues ya son siete los cursos completados, con tres promociones afrontando los estudios post-obligatorios con un bagaje significativo en el aprendizaje competencial y la práctica de los valores democráticos.

Su lema se resume en tres verbos mágicos, que se acompañan de tres citas (¡son muy dados a los aforismos!). Ser: “Naciste siendo original. No te conviertas en una copia” (John Mason). Amar: “Allá donde haya un ser humano, hay una oportunidad para la bondad” (Séneca). Saber: “Es mejor hacerse algunas preguntas, que saber todas las respuestas” (James Thurber). Por lo demás, un proyecto educativo que la directora del centro, Iolanda Arboleas, nos resume así:

Nuestro servicio consiste en ofrecer una educación de calidad, con una atención integral y personalizada, que ensanche los horizontes culturales de los jóvenes, y contribuya a dotarles de una sólida formación ética. Los principios ideológicos del centro son el fomento de una didáctica del grupo heterogéneo, una evaluación centrada en los procesos, un enfoque global del aprendizaje y una prioridad de los valores.

Para llevarlos a la práctica, se pone en marcha un engranaje pedagógico basado en una pirámide donde existe un planteamiento progresivo y por franjas horarias (el horario no se ha confeccionado por materias), pasando de menos a más autonomía , de menos a más personalización , y de menos a más protagonismo del alumno.

Las asignaturas son sustituidas por ámbitos temáticos, sesiones de práctica de habilidades (para trabajar en grupo y realización del portafolio) y proyectos (que incluyen diversas fases: happenings, trabajos de campo, exposición, prueba final, lecturas y audiovisuales), a lo que hay que añadir los talleres específicos de expresión. Todo ello, acompañado de tutorías individuales y grupales que alientan a todo tipo de actividades, dinámicas, técnicas de estudio… Los grupos de servicio que vinculan la comunidad escolar con el entorno local son un elemento clave del sistema y posibilitan la apertura del centro y la autogestión en diversos aspectos (mantenimiento de las instalaciones, etc.).

Mantenemos un sistema de evaluación dual: por un lado, el resultado (orientador) y por otro el proceso (cualificador). Tras una orientación, se elabora un informe de resultados que expone los logros competenciales. A su vez, se califica el trabajo mediante una nota base global que se basa en la implicación del alumno en su proceso de aprendizaje. Los profesionales de este centro, necesariamente, tienen o adquieren un perfil multifuncional, cooperativo, interdisciplinar, profundamente pedagógico, destacando la competencia en gestión de grupos como elemento esencial de su función docente.

Otro elemento clave de este modelo educativo a destacar es el entorno virtual Moodle y el modelo 2×1 (un portátil por pareja). Es labor de los alumnos establecer la portada de la plataforma virtual y mantener la web activa, así como una ‘Pizarra de los aforismos’.

En Sils hay un instituto público que pretende ser autogestionado al máximo por parte de la comunidad escolar. Donde el aprendizaje se produce de forma interdisciplinar y cooperativa. Un centro donde las relaciones personales entre los diferentes miembros de la comunidad tienen una relevancia destacable y constituyen la herramienta principal para practicar los valores democráticos. Un lugar donde jamás ha sonado un timbre que corte el horario en trozos, un sitio con las puertas abiertas. Un centro donde se otorga la máxima naturalidad e interés al proceso educativo global de crecimiento de los chicos y chicas. En este sentido, el aspecto social, personal y académico están profundamente vinculados.
Fuente: Educacion 3.0 (la revista para el aula del siglo XXI)

¿Qué es una Escuela Changemaker?

Manifest Institut Joan Fuster

«El claustre de l’institut Barri Besòs, després de reunir-se arran dels fets esdevinguts a l’institut Joan Fuster, vol manifestar:

La comunitat educativa del nostre centre vol mostrar el seu rebuig a situacions de violència que, en aquest cas, han causat la mort d’un professor de ciències socials i ferides de diversa gravetat a dos professors i dos alumnes. Abans de res, volem expressar el nostre dolor i la nostra solidaritat amb totes les víctimes, especialment amb la família del company mort.

Així mateix, volem fer evident el nostre malestar en el tractament dels fets: ni les declaracions institucionals, tot menystenint la difícil situació per la que passa l’ensenyament del país, ni la forma escollida pels poders públics a l’hora d’expressar el condol, no considerem que hagin estat les més adients davant la gravetat del que s’ha esdevingut.

Com a professionals de l’educació, volem palesar les moltes mancances a les quals no podem donar resposta per la falta de recursos adients (humans, materials, normatius i jurídics). És per això que, de bell nou, reclamem a les autoritats competents les polítiques socials i educatives que disposin els recursos necessaris a fi de facilitar la convivència a les aules. Amb recursos necessaris volem dir:

1. Disminuir les altes ràtios a les aules a fi de poder escoltar, atendre i treballar adequadament amb els nostres alumnes.

2. Incrementar les hores dedicades a les tutories, de tal manera que ens permetin d’esmerçar una atenció més personalitzada.

3. Millorar el funcionament de les diferents institucions pel que pertoca a l’àmbit de la salut mental infantil i juvenil (reducció de les llistes d’espera, major celeritat en el tractament dels casos…)

4. Incrementar el nombre de professionals necessaris a fi de prevenir, detectar a temps i tractar de forma avinent les diferents conductes de risc de l’alumnat.

5. Augmentar i agilitzar la coordinació entre els diferents agents implicats, atès que treballar amb eficàcia és la clau per evitar que una situació potencialment conflictiva es pugui resoldre a temps i de manera satisfactòria.

És evident que totes aquestes demandes no es poden satisfer sense els recursos econòmics necessaris; i, d’altra banda, creiem que són imprescindibles per oferir al nostre alumnat l’ensenyament de qualitat al qual tenen dret.

Pensem que en bona mesura ens correspon a nosaltres, els docents, com a element axial de la comunitat educativa que som, vetllar pel bon funcionament dels centres educatius i denunciar, sempre que calgui, les mancances que puguin afectar-ne la seva qualitat, però no oblidem que en aquesta tasca tots hi tenim la nostra part de responsabilitat, des de les famílies a les institucions polítiques de l’àmbit de l’ensenyament.

Només així, entre tots, cadascú des del seu àmbit d’actuació, serem capaços de construir un sistema educatiu que doni resposta a les necessitats dels nostres alumnes, que contribueixi a desenvolupar les seves aptituds i, sobretot, que els formi com a persones i ciutadans responsables en vistes al futur. En definitiva, un sistema educatiu que mai més hagi de lamentar un fet tan greu com és la mort d’un professor en mans d’un alumne.

Si no garantim l’accés a un ensenyament de qualitat a tots els nostres infants i adolescents, malmetrem el sentit de la paraula democràcia. Si no aturem el desgast a què hem sotmès l’ensenyament públic, només tindrem gregarisme, immobilisme, i, al capdavall, misèria generalitzada. Ara que l’equitat, pel que sembla, ha esdevingut la nova divisa del Departament, seria de desitjar que actuï en conseqüència.»

Claustre de l’Institut Barri Besòs

“A l’escola, alegria més curiositat és igual a aprenentatge”

Mercè Conangla, escriptora, psicòloga, cofundadora de la Fundació Àmbit  i cocreadora del concepte d' Ecologia Emocional.

Per descarregar l'entrevista clickar aquí. 
Entrevista del  diari ARA del dia 20/04/2015